“La Guerra dels Cornuts” (2004)

Fa uns dies llegia a Emili Manzano dir, com a responsable de l'expedició catalana a la Fira de Frankfurt, que un dels escriptors catalans que segueix de més a prop és Joan-Daniel Bezsonoff. Pel respecte que em mereix Manzano vaig fer-li cas i vaig comprar aquest llibre.

L'argument tracta la història d'un oficial nordcatalà ferit en el front durant la I Guerra Mudial. Després de la convalescència és enviat a Barcelona amb la missió diplomàtica de convèncer els catalans que s'afiliïn a la Legió Francesa per lluitar contra els alemanys. Això, al menys, és el que diu la contraportada.

La lectura del llibre, en canvi, ens ensenya que aquest és el panorama darrera del qual s'aixeca el relat, però la història és una altra. El text ens parla d'un individu corrent amb una sensibilitat nacional gens corrent (parlem de Catalunya Nord, 1914-17) que és el protagonista al voltant del qual els diplomàtics s'enamoren, les nacions s'enfronten, els separatistes catalans malden per aconseguir resò internacional, i els burgesos de Barcelona s'enriqueixen.

[@more@]

Pel que fa a la qualitat literària, les meves expectatives no s'han vist dels tot satisfetes. Poc context històric i massa historieta personal. Massa hipèrbole nacionalista i poca versemblança. En definitiva, em sembla que l'autor ha creat un alter ego desubicat exagerant els fets històrics i després de la idea, a priori interessant, s'ha deixat anar amb altres fets de la vida del personatge. En defintiva, la lectura no enxampa, per bé que és facileta i passa coll avall sense dificultat.

Com deia en Manzano, el millor són els girs nordcatalans del seu llenguatge. El problema és que això, previsiblement, només interessarà a quatre lletraferits amb aspiracions filològiques.

Recomanació: per assaborir el llenguatge

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.