Novament Monzó

Com el trobem a faltar. Quants anys fa que no publica una novel·la? Molts. Nous contes? Crec que també molt. El darrer, el divertimento dels Contes de Nadal. Literàriament es troba desaparegut.  Com a molt algun compendi d’articles ben espaiats en el temps. Políticament, succeeix gairebé el mateix. Molt de tant en tant deixa anar, en mig d’aquests brillants, ocurrents, genialment escrits però insubstancials comentaris, alguna perla d’anàlisi política, però són poquets. La intel·ligència et condueix cap a la clarividència (de veure-hi clar) i d’aquí al pessimisme, suposo. Penso en el darrer president de la República espanyola, el derrotista Azaña, però també en en Monzó. I ell és superdotat, per si cal dir-ho. I sembla que depressiu, segons comenta.

Bé. L’altre dia sortia una foto seva a La Vanguardia. Més gras que mai, més envellit que mai. Això ho duu el temps, ja ho sabem. El cas és que em va posar trist veure’l. Va tindre el seu moment de combativitat, ara fa molts anys, quan era articulista a l’Avui. Poc a poc va anar ennegrint i aburgesant-se. De l’Avui va saltar a El Periódico, amb cròniques polítiques notables. Ara a La Vanguardia des d’on segueix fent apologia de la pornografia i trencant totes les normes de la moral conservadora. Però ven, i per això el mantenen.

[@more@]

Tot i així, molt de tant en tant ens recorda que el català desapareix, que els defensors de l’espanyol a Catalunya sembla que no surtin al carrer, que les nostres institucions són febles, que el país no ens l’acabem de creure. Un país de fira, de fer veure que, tipus Catalunya en Miniatura. L’altre dia vaig llegir-lo en plena metàfora entre el Tripartit i Els Tres Mosqueters. Com sempre brillant, veladament crític amb la desaparició d’ERC, l’autoproclamat darrer bastió del nacionalisme dins el govern. En fi, em sembla que m’estic repetint.



Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Novament Monzó

  1. Juli diu:

    quines coses, no fa ni una setmana que corria per l’Ateneu Barcelonès, gintònic en mà…

Els comentaris estan tancats.