Un dia de Nadal

En què consisteix un dia de Nadal? Es tracta de llevar-se tard, quan acabes la son, cap allà les deu o quarts d'onze. Prendre un cafè, connectar l'ordinador, mirar l'emule i consultar aquella música que et faltaria per sadollar la teva racció de felicitat de la possessió. Amb aquesta activitat pots ocupar, ben bé, un parell o tres d'horetes. Després et canvies depressa i corrent, et poses a la dutxa si s'escau (l'ordre dels factors aquí sí és important) i surts amb destinació indeterminada cap a una de les diferents trobades familiars d'aquests dies.

Com la meva família té un origen cultural plural i montillista (President pro gratia Carod, em ve al cap) el 24 tenim un primer dinar on la segona generació de cosins ens reunim amb els pares i tiets. Tot plegat, una trentena llarga de persones. Al vespre, sopar peruà amb gall d'indi rostit, puré, compota de poma, arrós ben condimentat, vi i cava a dojo i una tarte tatin banyada en xocolata com només la meva estimada amiga cuinera sap preparar. Això sí, ha de començar el sopar a mitjanit car altrament no seria 100% peruà.

El dia de Nadal pròpiament dit, reunits ara en petit comitè (sis), toca passar per l'àpat català de tota la vida: escudella, canelons i pollastre al forn. Activitat que es repeteix en nombre i composició de plats, no en l'emplaçament, el dia de Sant Esteve.

[@more@]

Sempre tornes a casa ple, sempre pretens anar al cinema per fer baixar el menjar, sempre acabes a casa d'hora i piques que no sopes. I els regals? Un còmic, una parella de mitjons, un val per anar a Madrid-Segovia en l'AVE, unes sabatilles de peu cobert per anar calentet per sobre del parquet i una tele de pantalla plana que em fa pensar en la injustícia generacional que pot representar per a molts respectables avis que hauran de fer front a un manual d'instruccions imponent per tal de ser capaços d'engegar el Telenotícies.

Com deien uns graffities de Nou Barris ara tristament desapareguts: La Misèria del Tercer Món Us Desitja Bon Nadal! 



Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.