Arxiu mensual: abril de 2007

Hereu, el nostre Kim Jong-il II

Hereu és un d’aquests personatges que tant s’estilen ara a casa dels socialistes. Estudiant mediocre, militant complidor, polític avorrit i, per damunt de tot, imatge de gestor municipal. En definitiva, un alcalde a la mida del nostre president de Catalunya. … Continua llegint

1 comentari

“El buen pastor” (2006)

Hi ha pel·lícules curtes que es fan llargues i n’hi ha de llargues que ni te n’adones que ho són. Malauradament,  els 167 minuts de durada de El buen pastor es tradueixen en múltiples moviments de cames, de buscar la … Continua llegint

1 comentari

Montilla ja no és el meu President

No sé si mai ho ha estat però, definitivament, el meu progressiu desencantament cap el personatge avui ha traspassat el llindar de la pura acceptació per situar-se en l’esfera del que és intolerable. I qui ha reblat el clau ha … Continua llegint

Comentaris tancats a Montilla ja no és el meu President

La Maragallada de l’Estatut

En Maragall, com els presidents francesos o americans que acaben immortalitzats en forma de museu o d’aeroport internacional, volia passar a la història com el President del Gran Salt Endavant. Un somni ben apropiat a la psicologia del personatge però … Continua llegint

1 comentari

La Maragallada de l%u2019Estatut

En Maragall, com els presidents francesos que acaben immortalitzats en forma de museu d’art, o americà sota l’aspecte d’aeroport internacional, volia passar a la història com el President del Gran Salt Endavant. Un somni ben apropiat a la psicologia del … Continua llegint

Comentaris tancats a La Maragallada de l%u2019Estatut

Segolene o Sarkozy

No puc dir que no m’importi el que passa a França. M’importa tant com el que succeeix als EUA cada cop que hi ha eleccions presidencials. I és que aquí no només és un tema de proximitat i importància geopolítica … Continua llegint

Comentaris tancats a Segolene o Sarkozy

Feu callar Joel Joan

Arribem a casa baldats de Sant Jordi. Tot i que només hem passejat una horeta pel centre i hem acabat dedicant una altra hora a la llibreria Ona, el cos ja no aguanta. No sé si és la feina ben … Continua llegint

Comentaris tancats a Feu callar Joel Joan

“Càndid o l’optimisme” (orig.1759)

Voltaire té en aquesta novel·la una de les seves obres mestres. Càndid és un dels criats del baró de Westfalia, Herr Thunder-ten-tronckh. Un bon jan al qual la fortuna situarà en el paper d’un nou Gulliver. Armat del coneixement que … Continua llegint

3s comentaris

“El ventall de Lady Windermere” al Nacional

Som a finals del segle XIX. Lady Windermere rep un malvolent secret, el seu marit l’enganya amb una nouvinguda a Londres. A partir d’aquí: una festa, uns secrets que vénen i van per entre dames i senyors desfeinats i un … Continua llegint

1 comentari

Entre la legitimidad y la responsabilidad

Ahir va aparèixer un article meu a El Mundo, en un especial sobre promocions immobiliàries. Me'l van demanar i vaig dir que sí després que m'asseguressin que no tocarien res. Només hi ha hagut un petit canvi que deixo veure … Continua llegint

Comentaris tancats a Entre la legitimidad y la responsabilidad