“Borrachera de poder” (2006)

Qui conegui el famós cas Elf té l’oportunitat ara de passar pel cinema i veure quina és la interpretació que el cinema francés ha fet d’un dels més grans escàndols de corrupció empresarial d’aquest país. En essència, el cas de les comissions empresarials a dictadors i polítics de la Francophonie africana on tothom i sucava i el ministre reia. La mateixa Francophonie, recordem-ho un cop més, que Maragall en una d’aquelles mítiques i enyorades maragallades va posar com a objectiu d’integració internacional per a Catalunya.

I aquí tenim la jutgessa implacable de guants vermells, la sempre encisadora Isabelle Huppert, que desafia al poder polític i econòmic per un sentit moral d’una altura equiparable a la de la seva vanitat personal. Una dona lliurada a l’esclariment de la veritat que arribarà… fins on pugui.

[@more@]

Correcte, interessant, no apassionant relat d’un cas de corrupció ben present i, malauradament, no eradicat sinó només millor amagat sota l’estora. També dóna per unes quantes reflexions sobre com es veuen els francesos a ells mateixos i el que encara ens falta per arribar a fondre’ns antropològicament amb ells.

Valoració: El coneixement no fa destorb

I un trailer:

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: “Borrachera de poder” (2006)

  1. Alexandre diu:

    Me permet reflexionar també sobre el poder dels Jutges i els seus límits. Ells fins on són disposats a arribar? Fins on els deixaran arribar els que jeràrquicament són per damunt d’ells? La vida personal i la professional d’aquestos éssers mantenen difícils equilibris i el zel laboral moltes vegades pot acabar en frustració i desencís pels resultats aconseguits. No oblidem que també els Jutges formen part de l’estat i que l’estat té encara profundes mancances i clavegueres, aquestes els afecten. Me crida l’atenció el funcionari submís, pilota?, la fragilitat de la vida afectiva de la protagonista, les reaccions que provoca la titularitat d’un poder important per decidir sobre la llibertat dels altres.

Els comentaris estan tancats.

“Borrachera de poder” (2006)

Qui conegui el famós cas Elf té l’oportunitat ara de passar pel cinema i veure quina és la interpretació que el cinema francés ha fet d’un dels més grans escàndols de corrupció empresarial d’aquest país. En essència, el cas de les comissions empresarials a dictadors i polítics de la Francophonie africana on tothom i sucava i el ministre reia. La mateixa Francophonie, recordem-ho un cop més, que Maragall en una d’aquelles mítiques i enyorades maragallades va posar com a objectiu d’integració internacional per a Catalunya.

I aquí tenim la jutgessa implacable de guants blancs, la sempre encisadora Isabelle Huppert, que desafia al poder polític i econòmic per un sentit moral d’una altura equiparable a la de la seva vanitat personal. Una dona lliurada a l’esclariment de la veritat que arribarà… fins on pugui.

 

[@more@]

Correcte, interessant, no apassionant relat d’un cas de corrupció ben present i, malauradament, no eradicat sinó només millor amagat sota l’estora. També dóna per unes quantes reflexions sobre com es veuen els francesos a ells mateixos i el que encara ens falta per arribar a fondre’ns antropològicament amb ells.

Valoració: El coneixement no fa destorb

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

“Borrachera de poder” (2006)

Qui conegui el famós cas Elf té l’oportunitat ara de passar pel cinema i veure quina és la interpretació que el cinema francés ha fet d’un dels més grans escàndols de corrupció empresarial d’aquest país. En essència, el cas de les comissions empresarials a dictadors i polítics de la Francophonie africana on tothom i sucava i el ministre reia. La mateixa Francophonie, recordem-ho un cop més, que Maragall en una d’aquelles mítiques i enyorades maragallades va posar com a objectiu d’integració internacional per a Catalunya.

I aquí tenim la jutgessa implacable de guants blancs, la sempre encisadora Isabelle Huppert, que desafia al poder polític i econòmic per un sentit moral d’una altura equiparable a la de la seva vanitat personal. Una dona lliurada a l’esclariment de la veritat que arribarà… fins on pugui.

 

[@more@]

Correcte, interessant, no apassionant relat d’un cas de corrupció ben present i, malauradament, no eradicat sinó només millor amagat sota l’estora. També dóna per unes quantes reflexions sobre com es veuen els francesos a ells mateixos i el que encara ens falta per arribar a fondre’ns antropològicament amb ells.

Valoració: El coneixement no fa destorb

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.