Bolívia (V): Presa de contacte amb Tarija

Tarija és una ciutat de dimensió més aviat reduïda situada al Sud del país, en la frontera amb Argentina. Uns pocs anys enrere s’ha descobert en aquest departament una de les bosses més importants de gas natural i, lògicament, aquest fet ha modificat el flux de migracions portant molts camperols de la zona d’Oruro i Potosí a establir-s’hi. El director d’una de les emissores locals ens comenta com en determinades zones del departament aquestes migracions poden representar el 95% de la població resident.

En aquest marc i entre una jornada de vaga general i una altra de bloqueig de carreteres, el nostre vol des de Santa Cruz aterra a la ciutat. La situació en les zones rurals és des de fa uns anys d’ebullició permanent, una herència de la situació socioeconòmica però sobretot una herència del M.A.S, el partit en el govern, que fa que la gent surti permanentment als carrers a protestar per qualsevol cosa: per defendre la capitalitat de La Paz, per exigir ajudes als camperols, per demanar l’autonomia indígena, per negar-la, etc. Un mètode que causa la paràlisi recurrent d’àmplies zones del país (aquests dies també és el cas de La Paz) i que amplis sectors del país han après és la manera de fer-se escoltar davant d’un parlament tradicionalment sord als seus representats.

[@more@]El dia d’ahir, dijous, tot just després d’aterrar, tenim una entrevista amb un mitjà radiofònic local per a l’àrea rural. Mitjà des del qual juraria haver sentit minuts abans com s’incentivava la cooperació amb els piquets de camperols situats a la sortida cap a Argentina. Tot seguit una entrevista a peu dret amb un canal de TV local i, després d’una estona, el plat fort de la jornada: el panel d’experts que el dia d’ahir uneix un líder guaraní, una feminista, un expert en institucions locals i jo mateix en el paper de liberal d’esquerres. Unes cinquanta persones omplen la sala tot i que l’acte s’emet per una emissora local. La gent se’n va contenta i el nivell a la taula, val a dir, ha estat més alt que no pas al dia anterior a Cochabamba.

Anem a dormir després d’un sopar frugal en un lloc blanc i per a blancs. No m’entra gaire res, estic rebentat.

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.