Bolívia (VIII): Entre jesuïtes i militars

El pes de la Companyia de Jesús en els ambients intel·lectuals d’aquest país, ja ho he comentat, és molt important. Els seus tentacles s’estenen a l’educació, als mitjans de comunicació i, de tant en tant, al poder polític. Ara no és un d’aquests moments, però la seva influència es nota. Sobretot en la cadena episcopal Fides (ideològicament res a veure amb la igualment episcopal COPE) i mitjançant l’agència de notícies ANF.

El dimarts al matí en companyia de les meves guardaespatlles el dediquem a recórrer la Zona Sud de La Paz, l’àrea rica, a vegades veritablement rica, que separa el Nord tercermundista del Sud gairebé nordamericà. Visitem El Valle de la Luna, una espècie de desert lunar fruit de l’erosió de la terra, i el Parc de Cota Cota, on les famílies benestants de la Zona Sud poden passejar els seus cadells per entre flors i al voltant del llac.

[@more@]

 La tarda la dedico a preparar uns articles per la premsa catalana i a visitar l’agència de notícies ANF que condueix amb mà cansada un venerable jesuïta català de vuitanta-quatre anys. Un home que fins fa quatre dies publicava sis articles d’actualitat sociopolítica a la setmana i ara, el metge, com el cafè o la sal, li ha reduït a dos. Tot seguit enfilo cap a l’Auditorio de Estudios Nacionales, una de les seus d’antics militars, que acull el meu taller sobre el Futur de la Democràcia a Bolívia. Tot rutlla bé i, aparentment, els militars jubilats estan encantats amb el meu discurs. Mau. Sortim tard i em segresta per sopar un dels dirigents, desconec la funció i càrrec del personatge, de la Universidad Loyola. La cosa no dóna per més i anem a dormir amb la panxa plena. 

Dimecres sí hi ha tour amb els mitjans. Comencem ben d’hora, a les vuit, en un canal econòmic de la televisió paceña, després entrevista radiofònica breu amb una periodista de Fides que al menys la toca i, abans de dinar, més conversa radiofònica amb ràdio Eco-Loyola i una nova i inútil reunió amb quadres dirigents de la Universitat de Loyola. Quadres que aparentment volen demanar-me alguna cosa però com falta la persona clau queda en una simple reunió protocol·lària. Per la tarda anem a veure el museu etnogràfic que no mata i fem una visita al programa estrella de El Hombre Invisible (el director de l’emissora) novament a Ràdio Fides. Preguntes incòmodes, talls continus que impedeixen esplaiar-se i comentaris enganxats a l’actualitat que converteixen el programa en un dels líders a escala estatal. 

Nova sessió del taller sobre democràcia que sembla convèncer als militars jubilats i darrera visita del dia a una productora de TV que ha d’enregistrar una entrevista però com no hi és el presentador, fart i afamat, decideixo engegar a pastar i canviar-lo per un entrepà de llom amb guarnició. Anem a dormir novament cansats i amb la panxa plena. Demà el ritme, per alegria de tots, ja baixa. 

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.