Bolívia (XI): Darrers moviments

Dia vint-i-vuit, dissabte. Sembla que fa mig any que vaig marxar de Barcelona. De fet, fa exactament quinze dies. El dia d’avui ha estat la gran celebració de l’entrada universitària. En un recorregut que seria l’equivalent de Zona Universitària a Plaça Espanya, protegit per tanques, policies i interessos sindicals àvids de diners, se succeeixen corrues d’estudiants i no tant estudiants abillats amb vestits multicolor d’inspiració folklòrica. Un enorme festival que s’allarga tot el dia i en el qual les diferents fraternitats competeixen en posada en escena, ball i música.

Passem un parell d’hores instal·lats en primera línia de corrua, a 2’5 euros la cadira. Una quinzena llarga de facultats que desfilen utilitzant tota mena de disfresses i vénen encapçalades, teòricament, per les més belles entre les belles. Quan ens cansem de disparar fotos, emprenem la segona part de la jornada turística d’avui: un viatge en taxi de dues hores fins a Tihuanaco, hipotètica seu de la desapareguda cultura del mateix nom. Una cultura que fou exterminada pels inques a meitat del segle XV.

 [@more@]

Els bolivians, amb pocs mitjans i tampoc excessiva capacitat han aixecat un recinte turístic del qual sobresurten restes ceràmiques, temples i monòlits dels ancestres dels actuals aimares. Poca broma. El President Evo Morales, emulant al peruà Toledo que va ser investit president al Machu Pichu, va decidir prendre aquest lloc com a seu per al seu nomenament. El guia aimara, amb un pobre vocabulari, ens passeja amunt i avall i em fa pensar novament en els dèficits formatius d’aquest país. Dues horetes més de tornada, nou i darrer trajecte a través de la massiva ciutat d’El Alto, i cap a casa que el turisme també cansa.

Demà diumenge, cansat i satisfet, torno cap a casa gentilesa d’Aerosur, l’única companyia que conec que et pot avançar un dia la data de tornada i quedar-se tan campant.

Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.