¿Separació de poders?

Ho deia l’ex-vicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra: l’espectacle del Tribunal Constitucional, cas que arribi a arreglar-se, deixarà greus seqüeles. Seqüeles en la imatge de la judicatura, seqüeles en la necessària presumpció d’imparcialitat i, per damunt de tot, seqüeles en la convicció cada cop més ferma que el braç judicial no deixa de ser la projecció jurídica de la correlació de forces política. Avui assistim a un nou despropòsit: el Lehendakari basc va a judici per intentar avançar en la pau del seu país, per intentar evitar que ETA torni a atemptar. Hauria d’imputar el TSJB o l’Audiència Nacional a Zapatero per haver iniciat contactes amb ETA? Amb l’agreujant d’exhibició per la sol·licitud pública feta al Congrés?

Quin despropòsit, tot plegat! El Partit Popular intenta i aconsegueix apartar els membres progressistes de l’alt tribunal, respon la Generalitat amb un intent fallit de recusació d’un jutge conservador. Després arriba el torn del Govern socialista interessat que la broma estatutària no acabi de rodolar del tot pel terra. Ara sembla que hi tornarà el PP amb la possibilitat que l’immens circ de la justícia torni a començar tant bon punt el Tribunal Constitucional es quedi sense quòrum suficient. I tot, fixis bé, en relació a l’Estatut català, res a dir per part de conservadors i judicatura sobre la resta d’estatuts. Espanya ja no és un país seriós jurídicament. La seriositat mediàtica va acabar amb la rebolcada del Govern González l’any 1996; la seriositat política, si mai va existir, va naufragar amb la vergonya de l’intent d’Aznar per amagar la veritat de l’11-M. Aquest any 2007 el desballestament de l’estat ha obert dos fronts nous de vergonya, dos fronts de difícil marxa enrere: el judicial i el relatiu a la relació entre Catalunya i Espanya. Catalunya mai havia estat menys respectada que avui en dia.

[@more@]Aquesta Espanya que es treu la careta, per damunt de tot, ens està deixant veure les misèries de la nostra situació. La debilitat de la nostra democràcia, la incapacitat del nostre dèbil autogovern i, sobretot, la dura evidència de comprovar que l’Espanya presó de pobles pot continuar sent-ho sense la màscara del somriure que duia posada. Ni referèndums per l’autodeterminació, ni diàleg amb banda armada, ni rodalies, ni infraestructures. I aguanteu-vos perquè això és el que hi ha i si no us agrada envieu-nos uns diputats a Madrid que farem el que ens roti.



Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

¿Separació de poders?

Ho deia l’ex-vicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra: l’espectacle del Tribunal Constitucional, cas que arribi a arreglar-se, deixarà greus seqüeles. Seqüeles en la imatge de la judicatura, seqüeles en la necessària presumpció d’imparcialitat i, per damunt de tot, seqüeles en la convicció cada cop més ferma que el braç judicial no deixa de ser la projecció jurídica de la correlació de forces política. En aquest sentit, avui assistim a un nou despropòsit: el Lehendakari basc va a judici per intentar avançar en la pau, per intentar evitar que ETA torni a atemptar. Hauria d’imputar el TSJB o l’Audiència Nacional a Zapatero per haver iniciat contactes amb ETA? Amb l’agreujant d’exhibició per la sol·licitud pública feta al Congrés?

Quin despropòsit, tot plegat! Vegem el cas de l'estatut. El Partit Popular intenta i aconsegueix apartar els membres progressistes de l’alt tribunal, respon la Generalitat amb un intent fallit de recusació d’un jutge conservador. Després arriba el torn del Govern socialista interessat que la broma estatutària no acabi de rodolar del tot pel terra. Ara sembla que hi tornarà el PP amb la possibilitat que l’immens circ de la justícia torni al punt d'inici tant bon punt el Tribunal Constitucional es quedi sense quòrum suficient. I tot, fixis bé, en relació a l’Estatut català, res a dir per part de conservadors i judicatura sobre la resta d’estatuts.

Espanya ja no és un país seriós jurídicament. La seriositat mediàtica va acabar amb la rebolcada del Govern González l’any 1996; la seriositat política, si mai va existir, va naufragar amb la vergonya de l’intent d’Aznar per amagar la veritat de l’11-M. Aquest any 2007 el desballestament de l’estat ha obert dos fronts nous de vergonya, dos fronts de difícil marxa enrere: el judicial i el relatiu a la relació entre Catalunya i Espanya. Catalunya mai havia estat menys respectada que avui en dia.

[@more@]Aquesta Espanya que es treu la careta, per damunt de tot, ens deixa veure les misèries de la nostra situació. La debilitat de la nostra democràcia, la incapacitat del nostre pobre autogovern i, sobretot, la dura evidència de comprovar que l’Espanya presó de pobles pot continuar sent-ho sense la màscara del somriure que duia posada. Ni referèndums per l’autodeterminació, ni diàleg amb banda armada, ni rodalies, ni infraestructures. I aguanteu-vos perquè això és el que hi ha i si no us agrada, mala sort.



Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: ¿Separació de poders?

  1. Gran article per publicar increïble el bon interestin

Els comentaris estan tancats.