Més microhistòries de Lima

Una de les facetes que pot sorprendre de la vida al Perú és aquesta permanent sensació d’estar a la intempèrie. Per a la classe mitjana peruana (la baixa mai no la coneixeré de debò ), l’ascensor social sempre té una doble direcció: amunt i avall. Poden residir en cases que fan una certa patxoca, poden queixar-se del seu servei domèstic però sempre estan a l’expectativa del canvi legislatiu de torn, de la inestabilitat canviària del dòlar o d’iniciatives tan allunyades, per a nosaltres, com podria ser el Tractat de Lliure Comerç.

La distància que va de la macroeconomia a la realitat quotidiana és gairebé immediata. La borsa puja o cau, el sol es desploma o es recupera. En absència d’un artifici humà com seria l’Estat del Benestar, una malaltia greu, l'acomiadament del pater familias, poden tenir conseqüències dramàtiques. Sens dubte, res hi ha que s’assembli al que nosaltres coneixem per edat de jubilació. Al Perú o s’és rendista o es treballa tota la vida. Quelcom que no pot deixar de sorprendre si tens present la, a voltes propera, distància cultural que ens separa. A l’edat de la vellesa la gent no es retira, simplement duu a terme feines diferents com la cria de bonsais, la confecció de joguines per a nens o el comerç (ni al detall ni a l’engròs) de productes agraris.

[@more@]Dur els fills a la universitat pot tenir un cost mensual equivalent a un terç, la meitat del salari del pare de família. Determinats medicaments poden tenir un cost desorbitat i cal importar-los d’estranquis. També podríem parlar del nivell d’atur i del ràpid reciclatge dels càrrecs directius per gent més jove i millor formada. Si a aquest fet li afegim el dinamisme de les unions i desunions en les relacions de parella, entendrem millor que vol dir viure a la intempèrie econòmica.



Quant a dav

Molt bé, doncs. Breu biografia del Dav Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona. Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren. Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008). Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs. Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe. Àrees de recerca: l\'ètica professional. Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.