Som a finals del segle XIX. Lady Windermere rep un malvolent secret, el seu marit l’enganya amb una nouvinguda a Londres. A partir d’aquí: una festa, uns secrets que vénen i van per entre dames i senyors desfeinats i un desenllaç que, a partir del tercer acte, comencem a entreveure.
Costa d’arrencar però finalment acaba convencent aquesta peça de Oscar Wilde, que conté les ja reiterades crítiques de l’autor cap a la moral victoriana i un nus argumental que, cap al final, veiem desplegar-se en tota la seva complexitat. Wilde a banda, enamoren les actuacions d’una Carme Elias sensacional i un més que correcte Abel Folk que ja vam veure fa un parell de dies al cinema.
[@more@]
Dit això, pareu atenció als aforismes que l’autor posa en boca dels personatges secundaris. Un retrat d’època construït a base d’infidelitats i gent tant acabalada com avorrida.
Valoració: una comèdia lleugera amb sentències d’altura
Quant a dav
Molt bé, doncs.
Breu biografia del Dav
Nascut a inicis dels 70 en la vila de Barcelona.
Fill de la immigració aragonesa per part de pare i de la petita burgesia catalana per banda de mare
Em duen a un col·legi religiós de Sarrià on no em fan cristià del tot però m\'inoculen alguns valors de cristianisme progre que encara em duren.
Volgudament lletraferit, estudio ADE (UB 1996), HUMANITATS (UOC 2003) i ara vaig cap el doctorat de SOCIOLOGIA (UB si tot rutlla 2008).
Intento de debò treballar com a gestor en l\'administració pública (Ajuntament de Barcelona) i posteriorment en el món de les ONLs.
Ho deixo tot i, com qui diu, me\'n torno al món de la docència primer a l\'escola privada i posteriorment al món universitari (URL) des d\'on segueixo llegint i escrivint. Ara també tombo per la UdG on també faig bolos de profe.
Àrees de recerca: l\'ètica professional.
Fa ben poc m\'he apuntat al ioga i voldria dir que he reprès el tennis. Per la resta llegeixo, vaig de cines, preparo classes i, quan puc, viatjo al costat de na Mili (tot sovint darrera).
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
A mí me gustó mucho, aunque a mi acompañante no tanto. La verdad es que me la creí entera.